Undiano Mallenco, principal candidat a xiular el Barça-Real Madrid

Undiano Mallenco té, en aquests moments, tots els números de ser designat com col · legiat del primer Clàssic de Lliga de la temporada.

De complir-se les expectatives, el navarrès dirigiria la seva sisena trobada entre blaugrana i merenga en la màxima categoria del nostre futbol. El balanç fins al moment és favorable als barcelonistes, que es van imposar en tres dels cinc partits que va dirigir, mentre que els madridistes van guanyar en dues. En cap hi va haver empat.

Quatre d'aquests cinc xocs, com el del proper 26 d'octubre, es van jugar al Camp Nou. L'únic que va tenir per escenari el Santiago Bernabéu va ser el de la jornada 34 de la temporada 2008-09, quan el Barça va arrasar Chamartín amb aquest històric 2-6.

El balanç

Aquests són els clàssics Lliga xiulats fins a la data per Undiano Mallenco:

Temp. 04-05 (jor. 12) Barça-Reial Madrid, 3-0

Temp. 06-07 (jor. 26) Barça-Reial Madrid, 3-3

Temp. 08-09 (jor. 34) Reial Madrid-Barça, 2-6

Temp. 09-10 (jor. 12) Barça-Reial Madrid, 1-0

Temp. 11-12 (jor. 34) Barça-Reial Madrid, 1-2

ow.ly/pMLwL

Trobat un asteroide amb gran quantitat aigua , element clau per fer habitable un planeta

Aigua i roques són dos components claus per fer habitable un planeta
El cos detectat té un 26% de massa d'aigua , la Terra un 0,02%
És la primera mostra d'aigua en material rocós fora del sistema solar

Els nous resultats de la investigació es van aconseguir mitjançant els telescopis espacials Hubble i Keck i de la NASA i suposen la primera troballa d'aigua i d'una superfície rocosa , junts , més enllà del sistema solar .

El fet que siguin dos " components clau" per fer habitable un planeta indica que l'estrella GD 61 i el seu sistema planetari , situat a uns 150 anys llum de distància , tenia al final de la seva vida potencial per contenir extraplanetas similars a la Terra , assenyalen els autors del descobriment , publicat a la revista Science .

L'asteroide analitzat té un 26% de massa d'aigua , molt similar a Ceres , l'asteroide més gran del cinturó principal del nostre sistema solar . Tots dos són molt més rics en aigua en comparació amb la Terra .

El nostre planeta , de fet , és essencialment un planeta " sec" , amb només el 0,02% de la seva massa amb aigua superficial , ja que els oceans van arribar molt després que es formés , més probable quan els asteroides rics en aigua en el sistema solar es van estavellar contra el nostre planeta .

Una " prova de confiança "

La nova troballa mostra que un " sistema de subministrament" de la mateixa aigua podria haver passat en aquest distant moribund sistema solar de l'estrella , ja que les últimes proves apunten que conté un tipus similar d'aigua rica el primer asteroide hauria portat aigua a la Terra .


Tots els planetes rocosos es formen per l'acumulació d'asteroides , creixent fins a la seva mida completa , de manera que els asteroides són essencialment els " blocs de construcció " dels planetes .


" Aquests components rics en aigua i els planetes terrestres que construeixen poden, de fet , ser comuns , ja que un sistema no pot crear coses tan grans com els asteroides i evitar la construcció de planetes . GD 61 tenia els ingredients per oferir un munt d'aigua als seus superfícies ", segons subratlla Farihi .

http://t.co/zEKvqMAbzE

Fer un ús responsable del material fungible

El fet de ser persones que volem extreure totes les possibilitats a l'ús de les tecnologies, no ha de ser contrari a ser ciutadans i ciutadanes compromesos amb el medi ambient.

En aquest sentit, anomenem material fungible a aquells recursos que es consumeixen en ser utilitzats. D'aquesta manera, és important que abans d'usar un material pensem si aquesta acció és realment necessària. Algunes possibles alternatives que ens ajudaran a ser més ecològics i ecològiques poden ser:

Abans d'imprimir quelcom, assegurar-nos que realment necessitem una versió impresa d'aquest document, estalviant-nos d'aquesta manera tinta i paper. Potser desant una còpia al nostre ordinador en tindrem prou. Si necessitem disposar del document en diferents espais físics, una bona alternativa pot ser enviar-nos-el per “e-mail” o portar-lo guardat dins una clau USB.

Abans de gravar dades en un CD o DVD podem reflexionar entorn de si aquest fet és realment necessari. Potser són dades que cal modificar en un futur i desant-les en un USB ja en tindrem prou, evitant-nos malgastar recursos.

Reutilització del material fungible

Un cop emprat el material fungible, i abans de reciclar-lo, un pas intermedi pot ser la seva reutilització. En aquest sentit, algunes possibilitats poden ser:

Emprar el revers dels fulls impresos per fer esborranys o documents d'ús propi.

Emprar cartutxos de tinta reutilitzables, de manera que en gastar-se la tinta es pugui reomplir sense necessitat de malgastar un nou cartutx contenidor.

Configurar característiques visuals de la pantalla

A l'hora de configurar les característiques visuals de la pantalla i per tal d'evitar cansament i irritació visual innecessaris, hem de tenir en compte tres conceptes bàsics: el color, la lluentor i el contrast.

La configuració d'aquestes característiques es porta a terme mitjançant les eines de gestió que porten incorporats els monitors. Habitualment, es tracta d'uns botons situats a la part inferior de la pantalla que en clicar-los ens donen accés a un menú similar al

següent:

Els ordinadors portàtils porten incorporades unes aplicacions que permeten accedir de manera molt similar a les opcions de configuració de la pantalla.

El color que visualitzem a la pantalla sorgeix d'una combinació de verd, blau i vermell. Les opcions de configuració ens permeten definir una major o

menor presència de cadascun d'aquests colors.

La configuració del color passa per adequar-la a uns estàndards establerts que permeten que el mateix contingut es vegi de la mateixa manera emprant diferents monitors per visualitzar-lo.

La lluentor no és més que la quantitat de llum existent. Els canvis en la lluentor, enfosqueixen o aclareixen allò que apareix a la pantalla.

En parlar de contrast fem referència a la diferència de lluentor entre el punt més clar i el més fosc d'una imatge.